Un dels grans somnis de la humanitat: Viatjar en el temps. I per a
fer-ho hem imaginat multitud de sistemes, però el més habitual ha estat
la construcció d'una màquina que ens transporti a una altra època. Una
de les meves màquines del temps preferides era la de la mítica sèrie de
la BBC "Dr. Who", que tenia l'aspecte d'una d'aquelles típiques cabines
de telèfons angleses...
Però, a banda dels problemes físics i matemàtics del viatge temporal, si hi pensem una mica veurem que on realment ens portaria tal màquina és a un lloc molt diferent!
Sempre hem entés que tal màquina seria capaç de traslladar-se a travès del temps però sense mou-re's de lloc, veritat? És a dir, que sempre ocuparia el MATEIX ESPAI, tant quan estigués al present com quan viatgés al passat o al futur. Així, per exemple, si col·loquèssim la màquina al mig del Camp Nou i anéssim al passat, per exemple, al 1940, apareixeríem al mig dels camps que hi havia abans de construïr l'estadi. O, per exemple, si volguéssim veure com fèien les piràmides, hauríem de muntar la màquina a l'explanada de Gizeh i llavors apretar el botò cap a l'época de l'Imperi Antic, veritat?
Doncs no.
En realitat, podem muntar la màquina allà on volguem, per que quan viatgéssim ni que fos un minut al passat o al futur, apareixeríem aquí:
Però, a banda dels problemes físics i matemàtics del viatge temporal, si hi pensem una mica veurem que on realment ens portaria tal màquina és a un lloc molt diferent!
Sempre hem entés que tal màquina seria capaç de traslladar-se a travès del temps però sense mou-re's de lloc, veritat? És a dir, que sempre ocuparia el MATEIX ESPAI, tant quan estigués al present com quan viatgés al passat o al futur. Així, per exemple, si col·loquèssim la màquina al mig del Camp Nou i anéssim al passat, per exemple, al 1940, apareixeríem al mig dels camps que hi havia abans de construïr l'estadi. O, per exemple, si volguéssim veure com fèien les piràmides, hauríem de muntar la màquina a l'explanada de Gizeh i llavors apretar el botò cap a l'época de l'Imperi Antic, veritat?
Doncs no.
En realitat, podem muntar la màquina allà on volguem, per que quan viatgéssim ni que fos un minut al passat o al futur, apareixeríem aquí:
Sabeu per què?
Nosaltres tenim la referència de la superfície terrestre, que, aparentment, no es mou, però en realitat ho fa continuament, com tot l'univers des del moment del Big Bang. La superfície terrestre es mou, a la nostra latitud, a 1280 Km/h al voltant del centre del planeta, que es mou a 107.208 Km/h de mitjana (87 vegades la velocitat del so) al voltant del Sol. El Sol arrossega tot el Sistema Solar al voltant del centre de la Via Làctia a uns 792.000 Km/h. I, per acabar, es creu que la nostra galàxia s'expandeix per l'espai a uns 2.160.000 Km/h (o 600 Km/segon). Cada microsegon ens movem centenars de quilòmetres i mai tornem a ocupar dues vegades el mateix espai! Així doncs, si activéssim una màquina que es movés a través del temps però no de l'espai i viatgéssim només un minut al passat, apareixeríem a la nostra posició inicial... enmig de l'espai i veient com la Terra, a uns quants milers de quilòmetres, s'acosta a tota velocitat cap a nosaltres, per que encara li falta un minut per arribar a ocupar l'espai que ocupava quan nosaltres hem engegat la màquina! I si anem al futur? Doncs igual, però ara veuríem com la Terra s'allunya per a no tornar mai més, per que en el minut futur la Terra (i tot l'univers) s'ha mogut a una altra posició mentre que nosaltres som allà mateix on érem.
Recordeu els exemples que comentàvem al principi? Doncs és com si engeguéssim la màquina dins un avió volant a 12000 mts. d'alçada i anéssim 1 minut al passat o al futur: L'avió no hi seria, per que encara hauria d'arribar o per que ja hauria passat. En tot cas, més ens valdria que la màquina anés equipada amb un bon paracaigudes!
Parlar d'una "màquina del temps", doncs, és un concepte erroni: Caldrà parlar sempre d'una "màquina de l'espai-temps" que, a més de moure's pel temps, es pugui moure a grans distàncies per l'espai i a l'instant. Complicat, no?
Nosaltres tenim la referència de la superfície terrestre, que, aparentment, no es mou, però en realitat ho fa continuament, com tot l'univers des del moment del Big Bang. La superfície terrestre es mou, a la nostra latitud, a 1280 Km/h al voltant del centre del planeta, que es mou a 107.208 Km/h de mitjana (87 vegades la velocitat del so) al voltant del Sol. El Sol arrossega tot el Sistema Solar al voltant del centre de la Via Làctia a uns 792.000 Km/h. I, per acabar, es creu que la nostra galàxia s'expandeix per l'espai a uns 2.160.000 Km/h (o 600 Km/segon). Cada microsegon ens movem centenars de quilòmetres i mai tornem a ocupar dues vegades el mateix espai! Així doncs, si activéssim una màquina que es movés a través del temps però no de l'espai i viatgéssim només un minut al passat, apareixeríem a la nostra posició inicial... enmig de l'espai i veient com la Terra, a uns quants milers de quilòmetres, s'acosta a tota velocitat cap a nosaltres, per que encara li falta un minut per arribar a ocupar l'espai que ocupava quan nosaltres hem engegat la màquina! I si anem al futur? Doncs igual, però ara veuríem com la Terra s'allunya per a no tornar mai més, per que en el minut futur la Terra (i tot l'univers) s'ha mogut a una altra posició mentre que nosaltres som allà mateix on érem.
Recordeu els exemples que comentàvem al principi? Doncs és com si engeguéssim la màquina dins un avió volant a 12000 mts. d'alçada i anéssim 1 minut al passat o al futur: L'avió no hi seria, per que encara hauria d'arribar o per que ja hauria passat. En tot cas, més ens valdria que la màquina anés equipada amb un bon paracaigudes!
Parlar d'una "màquina del temps", doncs, és un concepte erroni: Caldrà parlar sempre d'una "màquina de l'espai-temps" que, a més de moure's pel temps, es pugui moure a grans distàncies per l'espai i a l'instant. Complicat, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada